El Teniente Osset

Jo m’imagine al teniente Osser, Com l’avi del meu amic Miguel. De Militar i de mestre, que va ser les dues coses. I me l’imagine aixío per allò que és, per allò que va ser.

I és que jo sé que Miguel sap qui ése ll, que ell és com és i no com s jo, per exemple, com ets tú, per què el seu avi, Joaquin Osset Merle, fou mestre de Vistabella del Maestrat durant la primavera i l’estiu de 1936 i perquè eixia aquelles nits fresques d’estiu a la porta de sa casa per escoltar la guitarra de la mestra, Carmen Sirera Giner (que no era germana, ni cosina, ni neboda, ni res que se li semble – almenys en vàries generacions- del capità Sirera, per molt que la casualitat dels cognoms es faça pensar que ho era)

I és que sé que Miquel sap que ell no seria biòleg si el seu avi el Teniente Osset, d’infanteria, no hagués decidit canviar el fusell pels quaderns i la pissarra, la carrera militar per la de mestre, en aquell país que, des de 1931 tenia una Constitució que deia:

-Article 6 “Espanya renuncia a la guerra com a instrument de la seua política nacional.

-Article 48 “El servici de la cultura és atribució esencial de l’Estat i l’oferirà mitjançant institucions educatives enllaçades pel sistema de l’escola unificada. L’ensenyança primària será obligatòria i gratuïta. La República legislarà en el sentit d’ajudar als espanyols econòmicament necessistats l’accés a tots els nivells de l’ensenyament, per tal que no es trobe condicionat més que per la seua aptitud i vocació. L’ensenyament será laïc, farà del treball l’eix de la seua activitat metodológica i s’inspirararà en els ideals de solidaritat humana. Es reconeix ales Esglèssies el dret, subjecte a les inspeccions de l’Estat, d’ensenyar les seues respectives doctrines en els seus propis establiments.

També sé, que Miguel sap que ll no hauria estat editor de llibres d’ètica si el seu avi, Joaquin Osset Merle -“alt i prim i am ulleres i el posat seriós” de carácter amable, treballador i atent i “molt bo en Geografia” com el recorden, encara avui certs alumnes- no hagués estat a més secretari d’Unió Republicana del poble, i no s’hagués incorporat a aquell Batalló de milicians de Castelló, anant-se en aquell cotxe que va arribar al poble amb el Capità Sirera i l’advocat Traver per arreplegar-li en aquella calorosa nit de Juliol: i que just abans d’arribar, just en la costereta d’entrada a Vistabella, es va calar, senyal inequívoca del que el destí els tenia disposat, com recordaven fins fa poc gent major del terreny.

Es que se que Miguel sap que ell no hauria segut la persona que és si el seu avi, el teniente d’Infanteria i mestre, Joaquin Osset Merle, no haguera desaparegut després d’haver segut afusellat aquella matinada juntament amb el meu avi. Es que sé que ell sap que jo no seria jo, si el meu avi, el Capità Sirera no haguera desaparegut aquella matinada, després d’haver afusellat amb el seu avi.